Una tercera escena ens parla com poc a poc anem auto creant la percepció del jo col·lectiu, de com gota a gota construïm el nostre lloc dins el grup, però alhora, el monstre també es crea. El monstre social, la maquinaria social amb la que l'individu es veu immers i no en pot escapar.
"En el riu
que va fluint
dins de mi.
Cantarella lenta
que s’adorm a la mar més íntima
del meu cos transmutat en llenguatge.
Símbol que naufraga al fons abissal
on reposen les lletres de sal,
blanques estàtues mutilades
de mi mateix".
A work of beautiful, pointillist guitar from Martyn Heyne, the moving songs on “Electric Intervals” are made of tiny pinpricks of sound. Bandcamp New & Notable Nov 11, 2017